7 idees perquè comparteixin els teus continguts

Una de les preguntes que molts directius i responsables de màrqueting pre-era 2.0 es fan és per què la gent comparteix informació, continguts o valoracions online. El Customer Insight Group de The New York Times ho ha analitzat. Aquestes són algunes de les conclusions:

Compartir informació no és nou. El que és nou és que ara:

  • en compartim més
  • de més fonts d’informació
  • amb més gent
  • més sovint
  • i més ràpidament

Els usuaris enquestats afirmen que compartir la informació els ajuda a processar-la.

Existeixen diferents motivacions per compartir continguts:

  1. Per aportar contingut valuós i entretingut:
    • El 94% valoren si el contingut que compartiran serà útil al receptor
    • El 49% afirmen que compartir contingut els permet informar els altres de productes que els interessen i potencialment canviar les seves opinions o motivar la compra
  2. Per autodefinir-se davant dels altres:
    • El 68% comparteixen informació per oferir una millor impressió de qui són i què els importa
  3. Per fer créixer i nodrir les relacions personals:
    • El 78% comparteixen informació online perquè els permet estar connectats amb gent de la que d’altra forma no podrien mantenir el contacte
    • El 73% comparteix informació perquè els ajuda a connectar amb altres amb els que comparteixen interessos
  4. Per autorealitzar-se:
    • El 69% comparteixen informació perquè els permet sentir-se més implicats amb el món (textualment)
  5. Per fer córrer la veu sobre causes o marques:
    • El 84% comparteixen perquè és una forma de donar suport a causes o temes que els preocupen

Això defineix sis tipus de personalitats en funció de les diferents motivacions, dels canals que fan servir i de com es presenten els usuaris. Per suposat que és una classificació simplificadora:

  1. Altruistes (útil, fiable, e-mail, connectat)
  2. Professionals (valuós, intel·ligent, Linkedin, xarxa)
  3. Avançats (“hipsters”) (d’avantguarda, creatiu, identitat, jove, popular, poc ús de l’email)
  4. Boomerangs (reacció, validació, Twitter, Facebook)
  5. Connectors (creatius, relaxat, pensatiu, organitzador, e-mail, Facebook)
  6. Selectius (cuidadós, pensatiu, informatiu, e-mail)

Per acabar, l’estudi recomana set factors clau per facilitar que els nostres continguts es comparteixin:

  1. Apel·lar a la motivació dels usuaris a connectar entre si, no només amb la teva marca
  2. Perquè comparteixin la teva informació, primer t’has de guanyar la confiança dels usuaris
  3. Com més fàcil millor
  4. Apel·lar al sentit de l’humor
  5. Donar cert sentit d’urgència
  6.  Que comparteixin el teu contingut és només el principi
  7. L’email és encara el canal principal per compartir

Com convertir un Google Calendar en un RSS?

Potser en alguna ocasió heu vist un calendari de Google que algú ha compartit de forma pública. D’una forma més o menys intuïtiva podreu afegir-lo al vostre propi calendari de Google o a altres calendaris que entenguin el format .ical. Però, què passa si el que voleu és afegir aquest calendari públic al vostre lector de notícies o a algun altre blog o web? És ben senzill convertir-lo en un RSS i fer-hi uns petits canvis per optimitzar-lo:

  1. Heu de localitzar l’ID del calendari. És un codi bastant extens que acaba en @group.calendar.google.com
    Per exemple, a l’Agenda Mèdia TIC  https://www.google.com/calendar/b/0/embed?src=cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid&gsessionid=OK l’ID del calendari seria: cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com
  2. A l’adreça web que mencionem a continuació, substituïm aquest ID per [account]:

    https://www.google.com/calendar/feeds/[account]/public/basic?orderby=starttime&sortorder=ascending&max-results=5&futureevents=true

    Per exemple: https://www.google.com/calendar/feeds/cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com/public/basic?orderby=starttime&sortorder=ascending&futureevents=true
    I ja tenim un RSS vàlid. De fet, si calendari fos nostre, seria molt més senzill l’XML des de la Configuració del calendari, però li hem afegit:

  • orderby=starttime perquè ordeni el calendari per la data d’inici dels actes (i no per la data en què els vam introduir)
  • sortorder=ascending perquè mostri els més propers primer
  • futureevents=true perquè només mostri activitats futures
  • I si volguéssim que només mostrés un nombre màxim d’activitats li afegiríem, per exemple, max-results=5

Aquest article està basat en Customize Google Calendar RSS Feeds: Sort Events, Limit Results, etc [Tips & Tricks]

Les xarxes socials i la conducció

Recentment vaig tenir l’ocasió d’impartir un parell de sessions sobre xarxes socials. Una experiència molt interessant, que em va permetre detectar el que anomeno fenomen del carnet de conduir. Els que us heu tret el permís de conduir sabreu de seguida de què us parlo.

El primer dia que em vaig posar al volant d’un cotxe, la sensació va ser d’incertesa i desconcert total. Fre, embragatge, accelerador, miralls retrovisors, estar pendent de la carretera, dels altres vehicles, dels peatons, dels objectes inesperats que podien travessar la via,… I així una setmana, i una altra, i una altra. El teu cap està tan pendent de la mecànica i de totes les variables que has de tenir en compte que se’t fa una muntanya. En el meu cas, si seguia anant a les classes era més pel repte personal i pel món que m’obriria el fet de tenir carnet que no perquè gaudís durant l’hora de pràctica.

Fins que arriba un moment que t’adones que has interioritzat el component mecànic i realment comences a estar pendent només de la conducció. I és quan realment gaudeixes de conduir. (L’anunci de certa marca de cotxes ho va reflectir prou bé: http://www.youtube.com/watch?v=bmYYpHI6clY)

Amb les xarxes socials passa el mateix. La gent es preocupa / ens preocupem per conèixer les eines (Twitter, Facebook, Linkedin, Pinterest,…) , fins que arriba el moment en què aquestes deixen de ser una constricció i es converteixen en un facilitador. És a dir, l’important no és l’eina en si sinó què pretenc comunicar, a qui vull arribar i com puc aprofitar les particularitats de cada xarxa per aconseguir-ho.

Si hagués de donar un parell de consells a algú que vulgui començar a fer un ús més professional de les xarxes, li diria que comencés per aquesta reflexió prèvia que haurà d’anar constantment revisant i actualitzant, que llegeixi blogs, comentaris o recomanacions d’altres i que no tingui por d’experimentar, de provar les diferents xarxes. Això sí, els experiments es fan sempre amb gasosa. És a dir, vigileu el rastre digital que aneu deixant, la identitat digital que se’n diu.

Com fan servir les xarxes socials les universitats dels Estats Units?

Des del curs 2007 – 2008, el Center for Marketing Research de la Universitat de Massachusetts Dartmouth analitza com fan servir les xarxes socials les institucions d’educació superior dels Estats Units. L’últim estudi s’ha publicat recentment, recollint dades del curs 2010 – 2011 basades en 456 entrevistes als responsables de xarxes socials d’aquestes institucions. Si bé el sistema educatiu dels Estats Units és força diferent del nostre i la política de captació de nous estudiants és molt més agressiva allà del que és aquí, el panorama és força interessant:

  • El 100% dels colleges i universitats que han participat en l’estudi tenen presència com a mínim a una xarxa social.
  • El 98% tenen  una pàgina a Facebook
  • El 86% tenen presència a YouTube
  • El 84% tenen com a mínim un perfil a Twitter
  • El 66% tenen un blog
  • El 41% fan podcasting
  • El 20% fan servir Foursquare

Preguntats per la importància de les xarxes socials per a la captació de nous estudiants, s’incrementa el percentatge d’enquestats que les consideren molt importants, passant d’un 50% el 2010 a un 68% el 2011.

Importància de les xarxes socials per a la captació de nous estudiants


L’estudi destaca el fet que segons altres informes, el creixement en l’ús corporatiu dels blogs sembla haver-se frenat o estancat. No és així en les institucions d’educació superior analitzades, on s’ha passat d’un 51% d’ús durant el 2010 a un 66% al 2011.

Ús dels blogs per sector

Les plataformes per gestionar els blogs més utilitzades són WordPress (38%), Blogger (10%) i aplicacions desenvolupades internament (8%).

Als futurs estudiants d’una universitat dels Estats Units els pot interessar saber que les institucions educatives poden investigar la seva identitat digital a través dels cercadors (un 13%) o de les xarxes socials (un 19%). No ho fan de forma sistemàtica, però sí ocasionalment.

Les universitats investiguen la identitat digital dels seus futurs estudiants?

Però curiosament les universitats semblen menys interessades a saber què es diu d’elles a través de blogs, xarxes, converses,… Si el 2009 un 73% monitoritzaven la seva marca, en aquest últim estudi només ho fa un 68%.

Enllaços relacionats:

- Social Media adoption soars as higher-ed experiments and reevaluates its use of new communication tools (2011).
Social Media Adoption Soars as Higher-Ed Experiments and Reevaluates Its Use of New Communications Tools, According to New Research Study (26/07/2011). Nota de premsa

Provant l’Storify: #acampadabcn

Potser ja coneixeu Storify. Es tracta d’una interessant eina per recollir tweets, fotografies penjades a les xarxes socials, enllaços amb dos gran objectius: 1) evitar que caduquin i es perdin i 2) construir-ne un relat. Aquí us deixo una de les proves que n’he estat fent, encara en procés. El podeu veure també al meu Storify.

Les idees

Esdeveniments 2.0: com treure el màxim profit de Twitter

Si heu organitzat una conferència, jornada, seminari i voleu que tingui la màxima repercussió a Twitter, les conclusions de l’estudi How to get the most out of Twitter to make your event a success us interessaran. Està realitzat per la gent d’Amiando a partir de l’anàlisi de deu esdeveniments que van generar una mitjana de 3.1442 tweets cadascun d’ells (una bona xifra). Les principals conclusions són:

  1. El nombre de tweets o d’usuaris actius a Twitter per esdeveniment no tenen cap relació amb el nombre d’assistents. Hi ha esdeveniments en què hi participen menys usuaris a Twitter que el nombre de persones que hi assisteixen físicament. En canvi a d’altres conferències hi ha fins a vuit vegades més gent que tuiteja que la que assisteix físicament. Això va succeir en una conferència que es va retransmetre en directe per streaming, de forma que es podia seguir des de casa.
    Percentatge d’usuaris actius a Twitter vs. assistents
  2. Cicle de vida dels esdeveniments: el 60% dels tweets s’envien durant l’esdeveniment. O, l’altra cara de la moneda: el 40% dels tweets s’envien abans o després de l’esdeveniment. Si bé no es pot generalitzar, es pot dir que es comença a generar impacte a Twitter una setmana abans i s’acaba uns quatre o cinc dies després. L’estudi també evidencia com en casos puntuals l’impacte després de l’esdeveniment es pot allargar publicant-ne contingut relacionat, com la gravació d’alguna conferència, una presentació, etc.
    En aquest aspecte també és significatiu que només un 0,35% dels tweets que es generen són negatius. El 91,20% són neutres i un 8,45% clarament positius. Així doncs, la gent comenta sobre els esdeveniments, però difícilment els critica o exalta excessivament.

    Distribució dels tweets abans, durant i després de l'esdeveniment

  3. Usuaris intensius: el 35% dels usuaris publiquen el 80% dels tweets. O, el que és el mateix, la majoria d’usuaris que participen a Twitter publiquen, com a molt, un o dos tweets, però hi ha alguns usuaris intensius que n’arriben a publicar fins a més de 200!!
    En aquest cas el consell és doble: “cuidar” els usuaris intensius i animar els tuiters esporàdics perquè publiquin més missatges.

Usuaris actius a Twitter vs. tweets per esdeveniment