Economia domèstica: la crisi hipotecària per a tots els públics

El diumenge, al 30 minuts van mostrar un reportatge sobre la fi de l’anomenada bombolla immobiliària. Molt ilustratiu. Per qui no tingui prou paciència per veure el vídeo, que recomano, en faré cinc cèntims. Una de les conclusions que en vaig extreure és que en l’actualitat no es venen pisos perquè els bancs s’han tornat més rigurosos a l’hora de concedir hipoteques. Amb els preus dels pisos pels núvols i l’euríbor a més del 4,5% (fa tres anys estava al 2,3%) les quotes mensuals resultants són difícilment assumibles.

Es aquí on el reportatge es traslladava als Estats Units. Allà s’han creat ONGs per ajudar les famílies a renegociar els seus prèstecs i evitar ser desnonats. Com sempre, els més afectats són les famílies humils. Algunes s’han trobat que si ara es venguessin el seu pis, com els preus han baixat, cobrarien menys del que van pagar en el seu moment i no podrien ni liquidar la hipoteca.

Però no tothom s’ha vist perjudicat. El reportatge també va mostrar el cas d’un especulador immobiliari (crec que ell s’autodefinia com a inversor immobiliari). Comprava els pisos quan estaven a un preu baix i els venia quan pujaven, evitant ser prou ambiciós com per enganxar-se els dits. En el seu millor moment havia tingut 140 cases però ara “només” tenia 70 habitatges per comprar i vendre. I deia que ara, que es començava a sortir de la crisi immobiliària però els preus dels pisos encara estaven baixos, era un bon moment per comprar. Es a dir, que a ell, l’euríbor no li importava gaire.

Com ja deveu haver llegit als diaris, aquesta crisi de les hipoteques subprime ha arrossegat diversos bancs que havien invertit en productes financers hipotecaris. I es aquí on entren els bancs espanyols. Davant del risc que alguna de les caixes o bancs del nostre territori poguessin tenir problemes de liquiditat per haver invertit en hipotecari, les entitats han prescindit dels diners que habitualment es presten entre ells. Així que s’han vist forçats a buscar els diners dels seus clients i oferir depòsits a un bon interès. En conclusió: una papallona mou les ales a l’altra punta del món i provoca que a Catalunya es faci més difícil encara comprar pis però en canvi resulti rendible tenir els diners al banc.

Només confio que les repecursions de la fi de la bombolla no siguin tan greus aquí com als Estats Units. Algun inconvenient han de tenir els ianquis per confiar tant en el lliure mercat que s’autoregula i és tan fantàstic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s