El orfanato (absteniu-vos de llegir si no heu vist la pel.li)

Finalment, després de molt resistir-me a veure la pel.lícula que tothom recomana (una forma d’evitar-se decepcions cinematogràfiques), aquest cap de setmana vaig anar a veure El orfanato. Em va agradar. És potser la primera pel.lícula de suspens (no diria que arribi a terror, tot i que provoca uns quants ensurts) que em provoca un sentiment més enllà de la por.

Si ho pensem fredament, darrera de les històries de fantasmes hi ha grans drames. Algú que ha mort d’una forma sobtada, sovint assassinat per algú altre, es veu obligat a romandre a mig camí entre el més enllà i la vida terrena fins que algú faci justícia. Però a les pel.lícules de por els fantasmes tan sols són criatures que ens provoquen una enorme por i rebuig o, als films infantils, ens cauen simpàtics. En sortir de veure El orfanato, en canvi, vaig sentir una profunda tristesa per aquelles criatures.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s