Participació, sí, però amb criteri

Ahir vaig assistir a l’última sessió de les xerrades 10encomunicacio.cat. Hi va participar com a ponent en Juan Varela, l’autor del blog Periodistas21, director de Mediathink Consultores i el primer director d’ADN.es.

Però abans de parlar de la xerrada, permeteu-me que m’entretengui en un meta-comentari. M’ha resultat curiosa la cobertura que n’han fet els mitjans generalistes. Aplicant els criteris d’interés periodístic, de ressaltar el que pugui resultar més polèmic o novedós, les cròniques que he llegit m’han resultat una mica superficials, massa genèriques. Suposo que perquè és un tema del que n’he llegit bastant. Per veure un relat més fidel del que vaig sentir he hagut de recórrer a mitjans especialitzats o blogs. És un tema que m’inquieta. Dóna la sensació que els mitjans generalistes estan tan acostumats a oferir una comunicació de masses que no han vist que hi ha un buit que poden cobrir. Perquè no fan, per exemple, una notícia més genèrica per al mitjà generalista però una visió més profunda en algun altre espai especialitzat? Com s’ha dit mil cops, Internet és un gran espai per als nínxols temàtics.

També he constatat que els mitjans encara infrautilitzen Twitter. Encara estan molt lluny del concepte de cobertura en temps real. En una sala plena de periodistes, no hi havia cap capçalera que hi tuitegés res. Els tuits que hi havia eren a nivell personal. No és culpa dels periodistes, no, sinó que encara no hi ha el concepte de “cobreix-me aquesta notícia a través de Twitter”.

El tema de la xerrada ha estat la gestió de comunitats on-line. Podeu veure la presentació de’n Juan Varela al seu blog i què se’n va publicar a Twitter cercant #escacc. Es va parlar de la importància que la participació està adquirint als mitjans: els casos de The Economist, del converteix-te en editor del Financial Times, del Social Room de CBS o el Facebook a les pàgines web de les televisions per comentar què estàs veient, de Last.fm o Pandora per compartir música… Perquè “Internet és sobre tot una eina de comunicació interpersonal, per compartir”.

La gran quantitat de temps que passen/passem a les xarxes socials la va sintetitzar Varela en un candidat a titular: “La gent s’està anant a viure a les xarxes socials“. El ponent no va mostrar gaire simpatia cap a Facebook (hi coincideixo) i ho va expressar amb una metàfora: “per què tothom s’està anant a viure al mateix pis, amb les mateixes parets blaves? Això és Facebook”. MySpace en els seus inicis, en canvi, era el caos: cadascú podia tenir-lo del color que vulgués, amb les fotos que vulgués,… explicava.

Em va agradar també això de què a les xarxes tenim identitats de domini públic. No perquè em vingui de nou sinó perquè sovint no som conscients que podem tenir una identitat digital pública però altres identitats que no ho siguin necessàriament (podem ser digitals sense que calgui que tothom conegui els nostres gustos musicals, o que vegi les fotografies de les nostres vacances).

També em va resultar interessant el concepte d’informació com un procés, que va evolucionant mentre es va reportant, amb la participació i la difusió. I la cantarella que tants cops hem sentit (però no per això menys necessària): els periodistes han de sortir al carrer. Però també s’han de convertir en un mitjà personal i han de gestionar la participació al seu voltant. Si a això li sumem que, segons un estudi que va citar l’Àlex Gutiérrez, president d’ESCACC, els periodistes d’ara elaboren el triple d’informacions que fa unes dècades, crec que tenim una situació amb certes contradiccions internes, per dir-ho d’alguna manera.

També cal ser més transparents, tot i que la transparència fa por.

Entrant ja al meollo de la xerrada, Varela va destacar que el que és important és la participació, no el nombre de comentaris. I que hem de tenir en compte el fluxe social: el temps en què la gent es pren la informació com a pròpia i la redistribueix, tot i que no es tracti d’informació d’última hora. Els mitjans encara no en són gaire conscients d’aquest canvi. Per exemple, dos dies més tard de la mort de Michael Jackson, havia deixat de generar interés, però els diaris seguien dedicant-li portades i omplint pàgines. Uns dies més tard va sorgir un nou fet que va despertar de nou l’interés. Els diaris hi van arribar tard.

Un estudi sobre la participació a les versions digitals de set capçaleres catalanes presentat dilluns apunta que alguna cosa s’està fent malament. Alguns mitjans, com La Vanguardia, reben molts comentaris però les desqualificacions hi són habituals. Tampoc es genera un autèntic debat, ja que els usuaris publiquen un únic comentari i si algú els rebat, ni tan sols ho discuteixen. Els comentaris al mateix article sobre la xerrada de Juan Varela en són un exemple.

Els consells del ponent per millorar la participació els resumiria en aquests:

  1. Crear un perfil per  a cada usuari, així serà conscient de què tot el que comenti passarà a formar part de la seva identitat de domini públic
  2. Els periodistes hi han de participar
  3. Cal confiar en la moderació de la pròpia comunitat (la metamoderació) però també cal una moderació professional a partir de regles clares, concretes i accessibles. “Per què he de deixar que una sèrie d’usuaris s’insultin entre si?” Això seria deixar que el que més cridi imposi la seva veu i faci desistir a qui volia aportar argumentacions pausades.
    S’ha de mantenir l’ecosistema net: eliminar l’spam, oblidar els trolls i evitar els bloquejos
  4. Recompensar amb informació i atenció als millors participants
  5. Transparència.
  6. Intel·ligència i empatia, però no emoció.

Com a apunt final, una reflexió: Juan Varela va explicar que quan va sorgir YouTube tots pensàvem que acabaria amb les televisions, però no ha estat així. Ara sembla que les xarxes socials hagin d’acabar amb els mitjans i pràcticament amb tots els webs, però el sentit comú apunta que no serà així.

Anuncis

One thought on “Participació, sí, però amb criteri

  1. Bones,
    he remenat el teu blog i m’ha semblat interessantisim. Veig que ets una experta amb tot això d’internet, i la veritat és que tb hi estic posat, però intento de sortir-m’en cop puc.

    Tinc un blog des de fa un any i voldria posar l’enllç del facebook i del twitter, em pots dir com hi he de fer?

    Ah!! i per seguir-te no he vist on ho havia de fer, puc seguir-te?

    El meu blog és: “Al vent” http://www.miradesalvent.blogspot.com

    Moltes gràcies

    Salut i sort

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s