Recentment, arran del terratrèmol i tsunami al Japó, l’ombra de Txernòbil se’m va tornar a presentar. L’accident a la central de Fukushima me’l va recordar i en vaig parlar a Twitter. Però em va estranyar que no tothom en tingués la mateixa sensació. És clar. Ara fa 25 anys de l’accident de Txernòbil, pel que ara hi ha tota una generació que eren nados o ni havia nascut quan va tenir lloc el desastre. No poden tenir records dels seus pares pendents de la televisió, de si el núvol radiactiu acabaria arribant al nostre país -i això que la llavors URSS semblava tan lluny-, o estudiant amb el professor de ciències naturals com funcionava l’energia nuclear, els seus riscos i el greu problema que suposaven els residus.
Accident nuclear de Txernòbil. Expansió del núvol radiactiu
Així que resulta imprescindible un visionat del documental “La batalla de Chernobil“, un treball de 2006 que explica què va passar aquell 1986 i les conseqüències vint anys després. El vaig veure en aquest gran espai que és La noche temática de La2. El recomano no només a aquelles generacions que no van viure Txernòbil, sinó a tots aquells que encara aposten per l’energia nuclear. Un accident no fa molí, diuen de vegades. Però comptant Txernòbil, Three Mile Island i Fukushima són tres accidents greus en un període de trenta anys. Més risc del que jo, personalment, vull assumir.
Només algunes dades: unes 500.000 persones, entre militars i civils, van participar en la contenció i ‘neteja’ de Txernòbil. La majoria, joves d’uns vint a trenta anys. D’aquests, uns 20.000 van morir i uns 200.000 pateixen les conseqüències de la radiació: problemes cardíacs, digestius, hepàtics, renals i/o del sistema nerviós, amb una minusvalidesa oficialment reconeguda.
Tot i això, oficialment només s’han atribuït 59 morts al desastre de Txernòbil. No s’ha fet cap estudi oficial de com va afectar la radiació a les 130.000 persones que van haver de ser evacuades de la zona ni a les 500.000 que van participar en evitar una catàstrofe encara major. Però amagar les xifres no va ser cosa només de la URSS. En una conferència internacional davant l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica, el representant de la URSS va calcular i defensar que arran de Txernòbil hi hauria unes 40.000 morts per càncer. Després d’un gran debat entre els representants dels altres països , es va arribar al consens de reduir aquesta xifra a només 4.000 morts. Això sí que són retallades!
Notes al marge 