El Cosmonauta: cinema amb llicències obertes i una comunitat

Divendres vaig seguir per streaming un debat organitzat pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC* previ a l’estrena mundial i multipantalla d’El Cosmonauta. Esperava algun d’aquests “debats” de copets a l’esquena, “que bé ho heu fet”, “quin projecte més interessant”, etc. però s’ha d’agrair als ponents i a l’organització per una confrontació de punts de vista realment oposats.

Pòster de la pel·lícula El Cosmonauta

Pòster de la pel·lícula El Cosmonauta

Les intervencions d’ alguns dels ponents em van evocar el ludisme, aquell moviment d’inicis de la Revolució industrial que s’oposava a la industrialització cremant màquines. Com llavors, ho volguem o no, Internet està aquí per quedar-se. I o comencem a intentar adaptar-nos-hi i a buscar, d’entre les diferents alternatives que es van obrint, les que millor ens poden funcionar a tots (indústria, usuaris, administracions) o s’acabarà imposant una alternativa que no satisfarà ningú, o només a uns pocs.

Com bé va intentar explicar el director, Nico Alcalá, s’ha d’entendre El Cosmonauta com un camp de proves, com “un pont entre el que està per venir i un model d’indústria cinematogràfica que ja no funciona prou bé” perquè el context ha canviat. Però no s’ha de considerar El Cosmonauta com el model que s’haurà de seguir a partir d’ara. Alguns dels seus encerts es podran replicar, d’altres segur que es poden millorar.

El que fa peculiar aquesta pel·lícula són aquests aspectes:

  • El finançament mitjançant micromecenatge (crowdfunding). 4.500 persones van aportar 400.000 € per al primer llargmetratge d’uns joves que prèviament només havien produït un curt.
  • La construcció d’una comunitat de fans abans de què s’hagi estrenat la pel·lícula. Algú pot dir que això es deriva del model de micromecenatge, però no tots els projectes finançats mitjançant crowdfunding acaben creant una comunitat, pel que crec que val la pena mencionar-ho a part.
  • L’aposta per les llicències obertes Creative Commons. Qualsevol pot copiar la pel·lícula i compartir-la, pot mostrar-la públicament i la pot modificar per crear-ne noves versions o noves obres.

    Creative Commons logo
    La llicència que fa servir és la CC By Sa Nc, que permet un ús obert de l’obra sempre que se’n citin els autors, es mantingui la mateixa llicència en el cas de què es creïn obres derivades i no permet fer-ne un ús comercial sense el seu consentiment previ.
    L’excepció són algunes cançons i imatges d’arxiu amb copyright, dels que els autors disposen dels drets de distribució però no dels de modificació.

  • La utilització de noves narratives transmèdia: 32 episodis web, un llibre, vídeos de “darrera les càmeres”,… que conformen una experiència que va més enllà de la pel·lícula.
    Aquesta va ser, curiosament (o no), la part que menys va sorgir al debat, més centrat en el futur de la indústria del cinema.

És interessant també aturar-se en com han construït aquesta comunitat de fans. No estem parlant només de seguidors a un perfil de Twitter o una pàgina de Facebook, sinó de persones que han fet aportacions econòmiques perquè la pel·lícula es rodi, que han fet propostes alternatives dels cartells, que han fet remescles a partir de les primeres imatges filmades, que han assistit als diferents esdeveniments. Un esforç monumental, una primera campanya d’Obama a més petita escala.

I com ho han fet? Aquests són alguns dels seus encerts per construir una comunitat. Si me’n deixo cap, podeu afegir-lo als comentaris del post:

  • Ser transparents, fins i tot quan les coses no surten com esperes.
  • Implicar emocionalment els usuaris. En aquest cas els surt de forma espontània, perquè és un projecte que els entusiasma personalment. És el seu somni.
  • Una comunicació constant. A El Cosmonauta hi ha un relat, l’argument del film, i un metarelat, el de tres joves que aconsegueixen rodar un film.
  • Facilitar la participació. Preparar i incentivar diferents opcions de participació. No tots els usuaris són iguals. Alguns participaran fent un clic, o compartint-ho a través de les xarxes socials, o fent versions del cartell o editant vídeos promocionals. Cal preparar el material perquè totes aquestes opcions siguin el més fàcil possibles.
  • L’experimentació constant, estar oberts al que van aprenent durant el procés.
  • Conèixer els llenguatges, els referents del públic. En aquest cas també els ha sortit de forma espontània perquè en formen part.

El que caldrà millorar, sens dubte, és que per fer possible la pel·lícula l’equip no ha cobrat per la feina. A partir de l’estrena és quan podran començar a recuperar l’esforç emprat durant aquest temps. Una aposta en tots els sentits, cosa que se’ls ha de reconèixer.

No es tracta d’un model econòmic rodó ni -de moment- sostenible. Però aquí caldrà veure: és una aposta avançada al seu temps? marcarà tendència en algun dels quatre aspectes que la converteixen en una pel·lícula diferent? El temps i els moviments dels diferents actors del sector seran els que ho diran. De moment El Cosmonauta ja ha aconseguit el suport d’algunes empreses, com Pepephone i ha despertat l’interès de Canal+, que l’ha estrenat a un dels seus canals de forma sincronitzada a l’estrena mundial.

Al marge de tots aquests condicionants, el que m’agradaria és que el metarelat no es girés contra el relat i poder veure El Cosmonauta a una sala de cinema. Perquè, independentment de si alguns la consideraran una bona pel·lícula o no, és un d’aquells films pels que gustosament pagaria el preu d’una entrada per veure’l.

* Disclaimer: Actualment treballo a la UOC, si bé no en aquests Estudis i aquest apunt el faig a títol personal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s