Sense paraules

Consternació, incredulitat, tristesa. Difícil trobar les paraules quan ens deixa algú massa jove. Fa uns dies llegia un article on es debatia si les xarxes socials ens aïllen o ens connecten. Vistes les reaccions davant la sobtada desaparició de Michael Bauer, crec que més aviat ens apropen. Especialment a aquells amb qui compartim valors, punts de vista, interessos, aficions. Molta gent que pràcticament només el coneixíem de la seva activitat en línia ens hem sentit molt consternats per la notícia.

Personalment el vaig desvirtualitzar al taller de scraping que va impartir a la Jornada de periodisme de dades de 2013, en què també va participar Aron Pilhofer, del New York Times (posteriorment Pilhofer se’n va anar a continuar explicant bones històries de dades a The Guardian, però aquest seria tema per a un altre apunt).

Quan pensem en periodisme de dades, de vegades ens imaginem que anirem a un portal de transparència, on les administracions públiques hauran posat a la disposició de tothom les dades perquè qualsevol pugui reutilitzar-les, analitzar-les i presentar-les de forma visualment atractiva. Però aquesta és l’excepció més que la regla. Com també ens van ensenyar al MOOC d’introducció al periodisme de dades, en la majoria d’ocasions les dades no estan disponibles, s’han de reclamar (i sovint a la primera no les proporcionaran) o si són públiques, estan en formats poc òptims per a poder-les utilitzar. És aquí on hi ha diverses eines i tècniques per descarregar-se (fer scraping) informació del web, netejar-la i poder extreure’n històries. A qui li interessi, pot veure el que ens explicava en Michael Bauer.

Recomano també l’entrevista que li van fer al CCCB. Com he llegit recentment, rest in pixels, @mihi_tr, i gràcies.

Com convertir un Google Calendar en un RSS?

Potser en alguna ocasió heu vist un calendari de Google que algú ha compartit de forma pública. D’una forma més o menys intuïtiva podreu afegir-lo al vostre propi calendari de Google o a altres calendaris que entenguin el format .ical. Però, què passa si el que voleu és afegir aquest calendari públic al vostre lector de notícies o a algun altre blog o web? És ben senzill convertir-lo en un RSS i fer-hi uns petits canvis per optimitzar-lo:

  1. Heu de localitzar l’ID del calendari. És un codi bastant extens que acaba en @group.calendar.google.com
    Per exemple, a l’Agenda Mèdia TIC  https://www.google.com/calendar/b/0/embed?src=cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid&gsessionid=OK l’ID del calendari seria: cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com
  2. A l’adreça web que mencionem a continuació, substituïm aquest ID per [account]:
    https://www.google.com/calendar/feeds/[account]/public/basic?orderby=starttime&sortorder=ascending&max-results=5&futureevents=true
    Per exemple: https://www.google.com/calendar/feeds/cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com/public/basic?orderby=starttime&sortorder=ascending&futureevents=true
    I ja tenim un RSS vàlid. De fet, si calendari fos nostre, seria molt més senzill l’XML des de la Configuració del calendari, però li hem afegit:
  • orderby=starttime perquè ordeni el calendari per la data d’inici dels actes (i no per la data en què els vam introduir)
  • sortorder=ascending perquè mostri els més propers primer
  • futureevents=true perquè només mostri activitats futures
  • I si volguéssim que només mostrés un nombre màxim d’activitats li afegiríem, per exemple, max-results=5

Aquest article està basat en Customize Google Calendar RSS Feeds: Sort Events, Limit Results, etc [Tips & Tricks]

Però què és Twitter?

Sovint m’han preguntat què és això de Twitter. No és fàcil explicar com una eina que simplement permet explicar què fas en 140 caràcters pot omplir portades i crear legions de fidels entusiastes.Aquí us deixo l’enllaç a una presentació que vaig fer intentant explicar què és Twitter.

Personalment el que més m’entusiasma és el fet que els usuaris han anat conformant i donant sentit a una eina aparentment simple i insulsa. Inicialment, per exemple, Twitter no contemplava que els usuaris poguessin conversar els uns amb els altres. Va ser per una convenció sorgida entre la comunitat tuitera que es va decidir que si es posava l’@ davant d’un nom, estaves contestant a aquella persona. Tampoc existia la convenció de fer servir el # (hashtag), que tant ha fet en la retransmissió en temps real d’esdeveniments.