La identitat digital (la teoria) (I)

La nostra identitat digital professional ha de contenir traces de vida privada? Com podem separar la nostra identitat digital professional de la personal, si és que es pot? I com hem de gestionar la nostra privacitat? Són algunes qüestions que es van plantejar a la sessió organitzada el passat 23 de febrer per la fundació ESCACC dins del cicle 10 en Comunicació. La ponent, Neus Arqués, va exposar com hauríem de gestionar la identitat digital professional i els participants en la taula rodona, Karma Peiró, Saül Gordillo i Oriol Lladó, com ho han fet en el seu cas.

En aquest apunt parlaré de la ponència de Neus Arqués i en el següent, de la taula rodona.

La marca personal s’ha de considerar una “promesa de valor“, “uns atributs -fortaleses, habilitats, valors i passions- que ens fan únics” i que són els que s’han de potenciar per diferenciar-se dels altres, va començar Neus Arqués.

El procés per gestionar la identitat digital professional es resumiria així:

  1. Definir els objectius
  2. Determinar el públic objectiu
  3. Dibuixar l’estratègia
  4. Posicionar-se
  5. Revisar la marca

Però, clar, no és tan fàcil com sembla, ja que a Internet no tenim el monopoli de la informació que ens afecta. La identitat digital és distribuïda en tant que està formada tant pel que nosaltres diem de nosaltres mateixos com el que els altres diuen sobre nosaltres. Això és que el forma la reputació: la visió que els altres tenen de nosaltres mateixos.

Per aquest motiu els experts en identitat digital diuen que abans de res és imprescindible “escoltar” què diu la xarxa sobre nosaltres: què no diu que hauria de dir i què diu que no hauria de dir.

Això permetrà triar el canal o canals (blog, Twitter, Facebook, Linkedin, Slideshare, Delicious,…):

  • segons els resultats de la cerca
  • segons el nostre públic objectiu
  • segons les estadístiques: un seguiment periòdic de les estadístiques d’un blog ens pot permetre identificar nous canals en els que hauríem de ser presents

Un cop seleccionades les xarxes socials, cal:

  • Desenvolupar un perfil adequat
  • Seleccionar els contactes
  • Gestionar la privacitat i la dels contactes
  • Enllaçar al perfil a altres xarxes socials (si en tenim)

Un concepte sobre el que hauríem de reflexionar en definir l’estratègia és si pretenem aconseguir la popularitat (molts seguidors a Twitter, molts amics al Facebook) i/o la rellevància.

El punt dèbil de tot plegat és la privacitat. “A Internet paguem amb informació personal” va dir Neus Arqués.

Més informació:

Presentació: Gestió de la identitat digital professional, per Neus Arqués

Continua llegint

Anuncis

Els periodistes i la força de la comunitat, amb Matthew Eltringham (BBC)

Resulta reconfortant escoltar com s’està adaptant a un entorn canviant un mitjà de referència com la BBC , sense perdre de vista les essències del periodisme. I amb autocrítica, quan cal. En va parlar Matthew Eltringham, responsable de mitjans socials de la BBC (@mattsays a Twitter), al cicle “10 en Comunicació” organitzat per la fundació ESCACC.

Eltringham va parlar dels mitjans socials com a fonts d’informació però també com a eines per implicar-se amb la comunitat.

Començar per la distinció entre audiència i comunitat ja és un bon punt de partida. L’audiència és passiva, no hi ha un compromís amb el mitjà, el programa ni la informació. En canvi, la comunitat és activa, té un propòsit comú, treballa com un grup, va explicar Eltringham. Com exemple de comunitat va citar el programa 5 live, que sap connectar molt bé amb la seva audiència. En canvi altres programes, com Radio 4, tenen una audiència lleial però poc implicada.

Continua llegint

Participació, sí, però amb criteri

Ahir vaig assistir a l’última sessió de les xerrades 10encomunicacio.cat. Hi va participar com a ponent en Juan Varela, l’autor del blog Periodistas21, director de Mediathink Consultores i el primer director d’ADN.es.

Però abans de parlar de la xerrada, permeteu-me que m’entretengui en un meta-comentari. M’ha resultat curiosa la cobertura que n’han fet els mitjans generalistes. Aplicant els criteris d’interés periodístic, de ressaltar el que pugui resultar més polèmic o novedós, les cròniques que he llegit m’han resultat una mica superficials, massa genèriques. Suposo que perquè és un tema del que n’he llegit bastant. Per veure un relat més fidel del que vaig sentir he hagut de recórrer a mitjans especialitzats o blogs. És un tema que m’inquieta. Dóna la sensació que els mitjans generalistes estan tan acostumats a oferir una comunicació de masses que no han vist que hi ha un buit que poden cobrir. Perquè no fan, per exemple, una notícia més genèrica per al mitjà generalista però una visió més profunda en algun altre espai especialitzat? Com s’ha dit mil cops, Internet és un gran espai per als nínxols temàtics.

També he constatat que els mitjans encara infrautilitzen Twitter. Encara estan molt lluny del concepte de cobertura en temps real. En una sala plena de periodistes, no hi havia cap capçalera que hi tuitegés res. Els tuits que hi havia eren a nivell personal. No és culpa dels periodistes, no, sinó que encara no hi ha el concepte de “cobreix-me aquesta notícia a través de Twitter”.

El tema de la xerrada ha estat la gestió de comunitats on-line. Podeu veure la presentació de’n Juan Varela al seu blog i què se’n va publicar a Twitter cercant #escacc. Es va parlar de la importància que la participació està adquirint als mitjans: els casos de The Economist, del converteix-te en editor del Financial Times, del Social Room de CBS o el Facebook a les pàgines web de les televisions per comentar què estàs veient, de Last.fm o Pandora per compartir música… Perquè “Internet és sobre tot una eina de comunicació interpersonal, per compartir”.

Continua llegint