Com fan servir les xarxes socials les universitats dels Estats Units?

Des del curs 2007 – 2008, el Center for Marketing Research de la Universitat de Massachusetts Dartmouth analitza com fan servir les xarxes socials les institucions d’educació superior dels Estats Units. L’últim estudi s’ha publicat recentment, recollint dades del curs 2010 – 2011 basades en 456 entrevistes als responsables de xarxes socials d’aquestes institucions. Si bé el sistema educatiu dels Estats Units és força diferent del nostre i la política de captació de nous estudiants és molt més agressiva allà del que és aquí, el panorama és força interessant:

  • El 100% dels colleges i universitats que han participat en l’estudi tenen presència com a mínim a una xarxa social.
  • El 98% tenen  una pàgina a Facebook
  • El 86% tenen presència a YouTube
  • El 84% tenen com a mínim un perfil a Twitter
  • El 66% tenen un blog
  • El 41% fan podcasting
  • El 20% fan servir Foursquare

Preguntats per la importància de les xarxes socials per a la captació de nous estudiants, s’incrementa el percentatge d’enquestats que les consideren molt importants, passant d’un 50% el 2010 a un 68% el 2011.

Importància de les xarxes socials per a la captació de nous estudiants


L’estudi destaca el fet que segons altres informes, el creixement en l’ús corporatiu dels blogs sembla haver-se frenat o estancat. No és així en les institucions d’educació superior analitzades, on s’ha passat d’un 51% d’ús durant el 2010 a un 66% al 2011.

Ús dels blogs per sector

Les plataformes per gestionar els blogs més utilitzades són WordPress (38%), Blogger (10%) i aplicacions desenvolupades internament (8%).

Als futurs estudiants d’una universitat dels Estats Units els pot interessar saber que les institucions educatives poden investigar la seva identitat digital a través dels cercadors (un 13%) o de les xarxes socials (un 19%). No ho fan de forma sistemàtica, però sí ocasionalment.

Les universitats investiguen la identitat digital dels seus futurs estudiants?

Però curiosament les universitats semblen menys interessades a saber què es diu d’elles a través de blogs, xarxes, converses,… Si el 2009 un 73% monitoritzaven la seva marca, en aquest últim estudi només ho fa un 68%.

Enllaços relacionats:

Social Media adoption soars as higher-ed experiments and reevaluates its use of new communication tools (2011).
Social Media Adoption Soars as Higher-Ed Experiments and Reevaluates Its Use of New Communications Tools, According to New Research Study (26/07/2011). Nota de premsa

Anuncis

La identitat digital (la teoria) (I)

La nostra identitat digital professional ha de contenir traces de vida privada? Com podem separar la nostra identitat digital professional de la personal, si és que es pot? I com hem de gestionar la nostra privacitat? Són algunes qüestions que es van plantejar a la sessió organitzada el passat 23 de febrer per la fundació ESCACC dins del cicle 10 en Comunicació. La ponent, Neus Arqués, va exposar com hauríem de gestionar la identitat digital professional i els participants en la taula rodona, Karma Peiró, Saül Gordillo i Oriol Lladó, com ho han fet en el seu cas.

En aquest apunt parlaré de la ponència de Neus Arqués i en el següent, de la taula rodona.

La marca personal s’ha de considerar una “promesa de valor“, “uns atributs -fortaleses, habilitats, valors i passions- que ens fan únics” i que són els que s’han de potenciar per diferenciar-se dels altres, va començar Neus Arqués.

El procés per gestionar la identitat digital professional es resumiria així:

  1. Definir els objectius
  2. Determinar el públic objectiu
  3. Dibuixar l’estratègia
  4. Posicionar-se
  5. Revisar la marca

Però, clar, no és tan fàcil com sembla, ja que a Internet no tenim el monopoli de la informació que ens afecta. La identitat digital és distribuïda en tant que està formada tant pel que nosaltres diem de nosaltres mateixos com el que els altres diuen sobre nosaltres. Això és que el forma la reputació: la visió que els altres tenen de nosaltres mateixos.

Per aquest motiu els experts en identitat digital diuen que abans de res és imprescindible “escoltar” què diu la xarxa sobre nosaltres: què no diu que hauria de dir i què diu que no hauria de dir.

Això permetrà triar el canal o canals (blog, Twitter, Facebook, Linkedin, Slideshare, Delicious,…):

  • segons els resultats de la cerca
  • segons el nostre públic objectiu
  • segons les estadístiques: un seguiment periòdic de les estadístiques d’un blog ens pot permetre identificar nous canals en els que hauríem de ser presents

Un cop seleccionades les xarxes socials, cal:

  • Desenvolupar un perfil adequat
  • Seleccionar els contactes
  • Gestionar la privacitat i la dels contactes
  • Enllaçar al perfil a altres xarxes socials (si en tenim)

Un concepte sobre el que hauríem de reflexionar en definir l’estratègia és si pretenem aconseguir la popularitat (molts seguidors a Twitter, molts amics al Facebook) i/o la rellevància.

El punt dèbil de tot plegat és la privacitat. “A Internet paguem amb informació personal” va dir Neus Arqués.

Més informació:

Presentació: Gestió de la identitat digital professional, per Neus Arqués

Continua llegint