“Wikirebels”, el documental recomanat

Periòdicament publicaré a aquest blog recomanacions de vídeos o documentals que em semblin interessants. I començaré pel reportatge de la televisió sueca SVT sobre Wikileaks que va emetre TV3. Imprescindible.

En paraules de Julian Assange: “Cada publicació que fem inclou un segon missatge i és: hem posat exemples. Si tens un comportament immoral, injust seràs descobert, es farà públic i en patiràs les conseqüències.

És interessant la transició que fan. Wikileaks.org neix el 2006 basada en col·laboradors voluntaris i fonts confidencials. Però s’adonen que els cal la complicitat dels mitjans de comunicació perquè les seves revelacions puguin tenir repercussió i influir. “Només els mitjans tenen els recursos i la motivació que calen per influir i arribar al debat“, diuen al reportatge. Però alhora el reportatge explica com alguns dels col·laboradors de Wikileaks acaben criticant l’excès de personalisme de Julian Assange, a qui acusen d’autoritarisme, i creen una organització independent. Una tornada a l’esperit inicial?

S’ha dit que Wikileaks ha publicat més documents classificats que la resta de mitjans del món.

Continua llegint

Participació, sí, però amb criteri

Ahir vaig assistir a l’última sessió de les xerrades 10encomunicacio.cat. Hi va participar com a ponent en Juan Varela, l’autor del blog Periodistas21, director de Mediathink Consultores i el primer director d’ADN.es.

Però abans de parlar de la xerrada, permeteu-me que m’entretengui en un meta-comentari. M’ha resultat curiosa la cobertura que n’han fet els mitjans generalistes. Aplicant els criteris d’interés periodístic, de ressaltar el que pugui resultar més polèmic o novedós, les cròniques que he llegit m’han resultat una mica superficials, massa genèriques. Suposo que perquè és un tema del que n’he llegit bastant. Per veure un relat més fidel del que vaig sentir he hagut de recórrer a mitjans especialitzats o blogs. És un tema que m’inquieta. Dóna la sensació que els mitjans generalistes estan tan acostumats a oferir una comunicació de masses que no han vist que hi ha un buit que poden cobrir. Perquè no fan, per exemple, una notícia més genèrica per al mitjà generalista però una visió més profunda en algun altre espai especialitzat? Com s’ha dit mil cops, Internet és un gran espai per als nínxols temàtics.

També he constatat que els mitjans encara infrautilitzen Twitter. Encara estan molt lluny del concepte de cobertura en temps real. En una sala plena de periodistes, no hi havia cap capçalera que hi tuitegés res. Els tuits que hi havia eren a nivell personal. No és culpa dels periodistes, no, sinó que encara no hi ha el concepte de “cobreix-me aquesta notícia a través de Twitter”.

El tema de la xerrada ha estat la gestió de comunitats on-line. Podeu veure la presentació de’n Juan Varela al seu blog i què se’n va publicar a Twitter cercant #escacc. Es va parlar de la importància que la participació està adquirint als mitjans: els casos de The Economist, del converteix-te en editor del Financial Times, del Social Room de CBS o el Facebook a les pàgines web de les televisions per comentar què estàs veient, de Last.fm o Pandora per compartir música… Perquè “Internet és sobre tot una eina de comunicació interpersonal, per compartir”.

Continua llegint