El tuit més retuitejat, l’exemple d’una feina d’equip

Aquesta setmana hem conegut quin és el tuit més retuitejat de la història (fins ara). Es tracta del tuit en què Barack Obama anuncia la seva reelecció com a president dels Estats Units. Cert? A mitges. Com gairebé cap mitjà ni blog ha informat (ni Europa Press, ni 3cat24, ni La Vanguardia, ni El Periódico), aquest tuit ha estat escrit per l’equip de la campanya d’Obama. Qualsevol amb uns coneixements molt bàsics d’anglès pot comprovar a la biografia de Twitter que els tuits del president són els que apareixen signats amb els caràcters “-bo”. Però vivim temps accelerats i gairebé ningú es pren la molèstia de dedicar uns segons a mirar una biografia de Twitter que li pogués entorpir un bon titular.

Per això en comptes de fer retuit d’això, com més de 800.000 persones (fins ara):

jo, juntament amb més de 165.000 persones (fins ara), vaig fer retuit d’això altre:

Li treu mèrit a Obama no haver escrit el tuit més retuitejat de la història? No crec. Més aviat reforça la idea que un president ha de fer de president i s’ha de saber envoltar d’un bon equip expert en cadascuna de les diferents àrees.

L’any 2008 es va parlar molt de l’èxit de la campanya 2.0 del president Obama. Va ser el tret de sortida perquè molts polítics volguessin obrir-se perfils a Twitter, a Facebook, a com més xarxes socials millor, però sense aturar-se a analitzar realment quina era la seva estratègia. Adjunto un extracte d’una presentació sobre xarxes socials en què analitzava les claus de l’èxit d’aquella campanya d’Obama, a partir del Barack Obama’s Social Media Toolkit publicat per Edelman.

10 lliçons sobre la campanya 2.0 d’Obama (2008)

Yes, they did

Dins la temàtica d’aquest blog, sovint parlaré de les conferències, xerrades, seminaris a què assisteixo. Dilluns va inaugurar el bdigital Global Congress Rahaf Harfoush, una de les estrategues de la campanya de comunicació de noves tecnologies del president Barack Obama. Era l’única conferència que m’interessava de l’edició d’enguany (malgrat que ho vesteixin de nou format del congrés, la sensació és que el programa s’ha reduït força, crisi per mig). I el cert és que no va decebre. Llàstima que no va haver-hi temps per formular-li preguntes.

Aquestes són les xifres que els mitjans es  van dedicar a destacar:

  • dels 750 milions de dòlars que es van recaptar durant la campanya, dos terços van ser donacions online.
  • 24 hores després del discurs del canvi d’Obama, ens van aconseguir 150 milions de dòlars en donacions
  • es van crear dos milions de perfils a MyBO.com i 35.000 grups de voluntaris
  • es van enviar 1.000 milions d’emails a una base de dades de 13 milions d’adreces de correu electrònic

Més enllà d’això, ressaltaria el fet que les eines i estratègies que van fer servir els van permetre convertir els voluntaris en un eficaç equip de treball. Per fer-ho, van habilitar totes les eines i canals disponibles perquè cadascú col·laborés i s’impliqués com més volgués, però alhora van estar oberts a les propostes que la gent espontàniament anava fent.

I l’eficàcia la van buscar incentivant les accions correctes. Cadascun dels voluntaris disposava d’un panell on podia comprovar quines tasques se li havien assignat i quantes havia completat. Tot molt visual, perquè s’ho prenguessin més com una competició que com una pesada feina a realitzar.

Com es veu, la campanya d’Obama a Internet no es va basar en obrir espais a Facebook, Youtube, MySpace,… a tort i a dret, sinó que hi havia una completa estratègia al darrera. I un leit-motiv: totes les accions online tenien com a finalitat l’acció offline.

Redistribució dels missatges en diversos formats i amb diferents enfocs o permetre la co-innovació van ser altres dels conceptes que vam sentir.

Ja friso per veure el llibre que acaba de publicar Harfoush: “Yes we did“.