Sense paraules

Consternació, incredulitat, tristesa. Difícil trobar les paraules quan ens deixa algú massa jove. Fa uns dies llegia un article on es debatia si les xarxes socials ens aïllen o ens connecten. Vistes les reaccions davant la sobtada desaparició de Michael Bauer, crec que més aviat ens apropen. Especialment a aquells amb qui compartim valors, punts de vista, interessos, aficions. Molta gent que pràcticament només el coneixíem de la seva activitat en línia ens hem sentit molt consternats per la notícia.

Personalment el vaig desvirtualitzar al taller de scraping que va impartir a la Jornada de periodisme de dades de 2013, en què també va participar Aron Pilhofer, del New York Times (posteriorment Pilhofer se’n va anar a continuar explicant bones històries de dades a The Guardian, però aquest seria tema per a un altre apunt).

Quan pensem en periodisme de dades, de vegades ens imaginem que anirem a un portal de transparència, on les administracions públiques hauran posat a la disposició de tothom les dades perquè qualsevol pugui reutilitzar-les, analitzar-les i presentar-les de forma visualment atractiva. Però aquesta és l’excepció més que la regla. Com també ens van ensenyar al MOOC d’introducció al periodisme de dades, en la majoria d’ocasions les dades no estan disponibles, s’han de reclamar (i sovint a la primera no les proporcionaran) o si són públiques, estan en formats poc òptims per a poder-les utilitzar. És aquí on hi ha diverses eines i tècniques per descarregar-se (fer scraping) informació del web, netejar-la i poder extreure’n històries. A qui li interessi, pot veure el que ens explicava en Michael Bauer.

Recomano també l’entrevista que li van fer al CCCB. Com he llegit recentment, rest in pixels, @mihi_tr, i gràcies.

Anuncis