Tanca Google Reader i perquè no hi ha cap alternativa vàlida

Ha estat la notícia del dia a les xarxes socials i cercles tecnològics. A partir de l’1 de juliol de 2013 tanca Google Reader. I no sembla que es tracti d’un globus sonda sinó d’una notícia inevitable.

Però per què aquesta onada d’indignació davant l’anunci de Google? Una de les claus, sens dubte, no és Google Reader en si, sinó el fet que es tracti de l’eina més utilitzada per llegir l’RSS. Aquestes tres lletres identifiquen una d’aquelles tecnologies que marquen un abans i un després. Abans de la sindicació, estar al dia de què es publicava als diaris online, webs o blogs era un procés lent i tediós. L’usuari havia de visitar cadascun dels webs per veure’n els canvis o, amb una mica més de sort, podia subscriure’s a un butlletí que s’enviava a l’hora que el responsable del web volia.

Amb els RSS això canvia. Quan l’usuari vol es connecta al seu lector de notícies i només rep allò que s’ha actualitzat. A Common Craft ho expliquen amb el seu reconeixible estil. Aquest fet dóna lloc a la Internet com la coneixem ara: els usuaris que llegeixin múltiples fonts, comparen les informacions i les enriqueixen (en el millor dels casos) creant i compartint-ne una versió ampliada; o els que elaboren la seva dieta informativa hiperespecialitzada, el que els permet ser uns superexperts en el seu àmbit; o els que combinen les cerques a Google amb els RSS per anar seguint què es publica arreu sobre un tema; o els que seleccionen informacions del seu sector professional i les comparteixen o debaten a les xarxes socials (Google+ entre elles, oi, Google) per citar només alguns casos. ,La poc usable versió per a tauletes de Google Reader

És el sistema circulatori d’Internet: el que fa arribar els nutrients a les cèl·lules del cos, a més de defensar-lo de les infeccions. Si s’interromp aquest sistema circulatori, hi haurà espais amb bons nutrients, però d’altres on només es parlarà del difunt ratolí de Justin Bieber (trending tòpic mundial a Twitter fa uns dies).

Durant cert temps Google Reader va ser la millor eina per llegir els RSS. Ara no n’estic tan segura (tot i que hi haurà qui no n’estarà conforme). Però el que sí que segueix sent és l’estàndard per llegir RSS. Per la seva arquitectura oberta, hi ha desenvolupadors que han creat altres eines que el complementen. Per exemple, la versió per a mòbils de Google Reader no és gaire eficient. No van voler fer-ne una aplicació (per a iOS almenys) sinó una versió web, el que fa que tingui una càrrega lenta i problemes d’usabilitat. Altres aplicacions (algunes de pagament) ofereixen una millor experiència d’ús, si bé l’usuari s’hi pot connectar a través del seu compte de Google Reader. Els canvis que faci quedaran actualitzats tant a Google Reader, com a totes les aplicacions que hi treballen.

El tancament de Google Reader, per tant, no és tan problemàtic perquè no hi hagi alternatives, sinó per la dificultat de què una d’aquestes alternatives es converteixi en un estàndard i perquè aposti per una arquitectura oberta. Els usuaris no volem tenir RSS diferents en diferents eines, ni els desenvolupadors volen treballar sobre una eina on no hi hagi una massa crítica d’usuaris que els permeti rendibilitzar la inversió d’hores i coneixement. Així doncs, quin serà el futur Google Reader? Jo crec que cap.

Aquest tancament també planteja una altra qüestió: Per què si Google Reader és gratis per a l’usuari hi ha aplicacions superiors en prestacions -però que sense Google Reader no existirien- de pagament? És a dir, com poder fer que aquest model sigui sostenible tant per a Google, com per a l’usuari i per als desenvolupadors?

No ho plantejo com una pregunta a l’atzar sinò pensant en Twitter: No hauria de millorar Twitter per garantir la seva sostenibilitat econòmica i que així tant usuaris com desenvolupadors no ens trobem d’aquí a un temps en una situació similar a la que ara afronta Google Reader? No podria incorporar una gestió multiusuari i analítiques d’ús per intentar competir amb altres eines de pagament, si bé mantenint l’arquitectura oberta? Però d’aquest tema millor en segueixo parlant en un futur apunt.

Per acabar, una versió d’El Hundimiento sobre el tancament de Google Reader:

Anuncis

Com convertir un Google Calendar en un RSS?

Potser en alguna ocasió heu vist un calendari de Google que algú ha compartit de forma pública. D’una forma més o menys intuïtiva podreu afegir-lo al vostre propi calendari de Google o a altres calendaris que entenguin el format .ical. Però, què passa si el que voleu és afegir aquest calendari públic al vostre lector de notícies o a algun altre blog o web? És ben senzill convertir-lo en un RSS i fer-hi uns petits canvis per optimitzar-lo:

  1. Heu de localitzar l’ID del calendari. És un codi bastant extens que acaba en @group.calendar.google.com
    Per exemple, a l’Agenda Mèdia TIC  https://www.google.com/calendar/b/0/embed?src=cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid&gsessionid=OK l’ID del calendari seria: cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com
  2. A l’adreça web que mencionem a continuació, substituïm aquest ID per [account]:
    https://www.google.com/calendar/feeds/[account]/public/basic?orderby=starttime&sortorder=ascending&max-results=5&futureevents=true
    Per exemple: https://www.google.com/calendar/feeds/cvt9je6r8mt248u4r9dhto8m30@group.calendar.google.com/public/basic?orderby=starttime&sortorder=ascending&futureevents=true
    I ja tenim un RSS vàlid. De fet, si calendari fos nostre, seria molt més senzill l’XML des de la Configuració del calendari, però li hem afegit:
  • orderby=starttime perquè ordeni el calendari per la data d’inici dels actes (i no per la data en què els vam introduir)
  • sortorder=ascending perquè mostri els més propers primer
  • futureevents=true perquè només mostri activitats futures
  • I si volguéssim que només mostrés un nombre màxim d’activitats li afegiríem, per exemple, max-results=5

Aquest article està basat en Customize Google Calendar RSS Feeds: Sort Events, Limit Results, etc [Tips & Tricks]