Pinterest sí o no? Com avaluar el possible èxit d’una nova xarxa social

No entraré aquí a avaluar les característiques de Pinterest. Podeu trobar un munt d’apunts a altres blogs o articles que ho detallen. En comptes d’això mencionaré un test per avaluar el possible èxit o no de noves xarxes socials o espais participatius que Charlene Li i Josh Bernoff expliquen al seu llibre Groundswell. Winning in a world transformed by social technologies. Es tracta d’una obra molt recomanable per comprendre el que hem anomenat web 2.0, xarxes socials, web participativa,…

Es va publicar l’any 2008 i precisament la tecnologia que van avaluar amb aquest test era Twitter. La conclusió ja us la podeu imaginar (o ni citaria aquesta metodologia :). Els autors proposen cinc preguntes per valorar les noves tecnologies socials:

  • Permet que les persones puguin connectar-se les unes amb les altres de noves formes? L’essencial al web 2.0 són les connexions. Si una eina permet que aquestes siguin més interessants, més variades o més freqüents té un gran potencial perquè sigui utilitzat. A més, aquest tipus de tecnologies s’expandeix viralment a través dels mateixos usuaris.
  • És assequible registrar-s’hi? No es tracta només de què l’eina sigui gratuïta, sinó que estigui disponibles als dispositius i tecnologies que els usuaris ja tenen.
  • Beneficia els individus més que les institucions? Les tecnologies que principalment beneficien les empreses acostumen a no popularitzar-se. Les que beneficien a la gent, sí. Per exemple, la Wikipedia, que permet crear continguts enciclopèdics sense l’aprovació d’experts, o Twitter, que permet que la gent es connecti entre si.
  • La comunitat genera prou contingut per sostenir-se per si sola? Les tecnologies que triomfen són aquelles que faciliten que la gent pugui crear contingut i beneficiar-se del contingut generat pels altres.
  • És una plataforma oberta que convida a què desenvolupadors externs la millorin? Per exemple, les diverses eines i funcionalitats desenvolupades sobre Twitter o les aplicacions externes per a Facebook.

A partir d’aquestes preguntes sembla que sí, que Pinterest té potencial per superar la bretxa dels “early adopters“. Així que ara la pregunta és una altra: I jo o la meva empresa hem de ser a Pinterest? Això ho deixo pendent per a un proper apunt :).

Anuncis

Early adopters

Són les noves tecnologies tan omnipresents com ens imaginem? Quin és el seu cicle de vida? Quan una nova eina passa a ser massiva? Quants usuaris pot tenir Twitter, ara mateix?

Doncs sembla que els usuaris innovadors o early adopters tan sols representen un 16% del total. Perquè un producte o eina arribi a una audiència majoritària, ha de superar el que els experts anomen abisme i hi ha d’emprar més del doble de temps que per ser adoptada pels usuaris innovadors.

Trobo que és una idea interessant a l’hora de pensar en estratègies i models de negoci a Internet. En va parlar en Javier Velilla a la presentació del llibre Perfiles profesionales 2.0, de Cristina Aced, presentació de la que m’agradaria parlar-ne més àmpliament en una altra ocasió.

Quatre grans errors de les empreses que fan servir Twitter

Una de les darreres killer applications, com diuen alguns, és el servei de nanoblogging Twitter. D’un temps ençà, s’ha fet tan popular que fins i tot ha sortit en un episodi de la sèrie CSI. I, sempre que una eina arriba a tanta gent, les empreses procuren llançar-s’hi, algunes amb més fortuna que d’altres.

El més habitual és que les companyies simplement republiquin alguns dels continguts que ja han elaborat per a algun altre canal, via RSS. Això no és gens recomanable, com es comenta en aquest decàleg de l’ús de Twitter a les empreses.

Però, més greu encara, aquests són els quatre grans errors que he detectat entre la majoria d’empreses que utilitzen Twitter:

No seguir ningú o tenir com a “followers” els Twitters de la mateixa empresa: Twitter és una eina per a la conversa, no per a la distribució unidireccional dels continguts. Si no segueixes ningú estàs deixant ben clar que ni et creus aquesta funció social ni ho intentes.

Tenir massa followers: En l’extrem oposat, hi ha qui pensa que com més gent segueixi, més probabilitats tindrà de què trobin el seu Twitter i que es facin seguidors seus. Però un Twitter on tu segueixes més gent de la que et segueix és que no genera informació de gaire rellevància. Com a estratègia inicial pot estar bé, però després cal fer una depuració i seguir només als usuaris que consideris rellevants.
Hi ha qui recomana que segueixis a tothom que et segueix. En la meva opinió no és aquesta una bona opció. El nostre temps és limitat així que, com passaria al món real, no podem seguir totes les fonts d’informació. És important fer una tria per evitar l’error número tres.

No entrar mai a Twitter a veure què diuen els teus seguidors o la gent a la que segueixes: Si parlem de converses, hem de parar l’orella per escoltart. És molt freqüent que els nostres seguidors contestin algun dels nostres missatges o ens plantegin preguntes. Ells sí que estan convençuts que Twitter és una conversa. Com a conseqüència, no hem de caure en:

No contestar mai els teus seguidors

Heu trobat altres errors en l’ús corporatiu de Twitter? Us convido a compartir-los.

I, per acabar, recomano aquest glosari bàsic de termes relacionats amb Twitter.

Yes, they did

Dins la temàtica d’aquest blog, sovint parlaré de les conferències, xerrades, seminaris a què assisteixo. Dilluns va inaugurar el bdigital Global Congress Rahaf Harfoush, una de les estrategues de la campanya de comunicació de noves tecnologies del president Barack Obama. Era l’única conferència que m’interessava de l’edició d’enguany (malgrat que ho vesteixin de nou format del congrés, la sensació és que el programa s’ha reduït força, crisi per mig). I el cert és que no va decebre. Llàstima que no va haver-hi temps per formular-li preguntes.

Aquestes són les xifres que els mitjans es  van dedicar a destacar:

  • dels 750 milions de dòlars que es van recaptar durant la campanya, dos terços van ser donacions online.
  • 24 hores després del discurs del canvi d’Obama, ens van aconseguir 150 milions de dòlars en donacions
  • es van crear dos milions de perfils a MyBO.com i 35.000 grups de voluntaris
  • es van enviar 1.000 milions d’emails a una base de dades de 13 milions d’adreces de correu electrònic

Més enllà d’això, ressaltaria el fet que les eines i estratègies que van fer servir els van permetre convertir els voluntaris en un eficaç equip de treball. Per fer-ho, van habilitar totes les eines i canals disponibles perquè cadascú col·laborés i s’impliqués com més volgués, però alhora van estar oberts a les propostes que la gent espontàniament anava fent.

I l’eficàcia la van buscar incentivant les accions correctes. Cadascun dels voluntaris disposava d’un panell on podia comprovar quines tasques se li havien assignat i quantes havia completat. Tot molt visual, perquè s’ho prenguessin més com una competició que com una pesada feina a realitzar.

Com es veu, la campanya d’Obama a Internet no es va basar en obrir espais a Facebook, Youtube, MySpace,… a tort i a dret, sinó que hi havia una completa estratègia al darrera. I un leit-motiv: totes les accions online tenien com a finalitat l’acció offline.

Redistribució dels missatges en diversos formats i amb diferents enfocs o permetre la co-innovació van ser altres dels conceptes que vam sentir.

Ja friso per veure el llibre que acaba de publicar Harfoush: “Yes we did“.