El tuit més retuitejat, l’exemple d’una feina d’equip

Aquesta setmana hem conegut quin és el tuit més retuitejat de la història (fins ara). Es tracta del tuit en què Barack Obama anuncia la seva reelecció com a president dels Estats Units. Cert? A mitges. Com gairebé cap mitjà ni blog ha informat (ni Europa Press, ni 3cat24, ni La Vanguardia, ni El Periódico), aquest tuit ha estat escrit per l’equip de la campanya d’Obama. Qualsevol amb uns coneixements molt bàsics d’anglès pot comprovar a la biografia de Twitter que els tuits del president són els que apareixen signats amb els caràcters “-bo”. Però vivim temps accelerats i gairebé ningú es pren la molèstia de dedicar uns segons a mirar una biografia de Twitter que li pogués entorpir un bon titular.

Per això en comptes de fer retuit d’això, com més de 800.000 persones (fins ara):

jo, juntament amb més de 165.000 persones (fins ara), vaig fer retuit d’això altre:

Li treu mèrit a Obama no haver escrit el tuit més retuitejat de la història? No crec. Més aviat reforça la idea que un president ha de fer de president i s’ha de saber envoltar d’un bon equip expert en cadascuna de les diferents àrees.

L’any 2008 es va parlar molt de l’èxit de la campanya 2.0 del president Obama. Va ser el tret de sortida perquè molts polítics volguessin obrir-se perfils a Twitter, a Facebook, a com més xarxes socials millor, però sense aturar-se a analitzar realment quina era la seva estratègia. Adjunto un extracte d’una presentació sobre xarxes socials en què analitzava les claus de l’èxit d’aquella campanya d’Obama, a partir del Barack Obama’s Social Media Toolkit publicat per Edelman.

10 lliçons sobre la campanya 2.0 d’Obama (2008)

Anuncis

El futur de les xarxes socials

Fa uns dies Twitter ens ha sorprès amb nous canvis: nou disseny del perfil, més visual, possibilitat de crear widgets des de la configuració, perquè puguis incrustar els teus tweets o una cerca en altres webs, els tinguis sempre a mà i els puguis modificar posteriorment.
Però alhora Twitter es va tornant més tancat: els widgets només els poden crear els usuaris de Twitter (quan fins ara era obert a tothom), ha eliminat la sortida RSS dels perfils i dels favorits, les llistes (casualitat o no) no funcionen, i moltes aplicacions que s’havien creat a partir de les seves API deixen de funcionar, com IFTTT.

“És una empresa privada. Pot fer el que vulgui”, argumenten alguns usuaris. Sí, però no. No deixa de resultar curiós que Twitter i Facebook, els que es podrien considerar estendards de les xarxes socials, de les plataformes on els usuaris són els protagonistes, el paradigma màxim del contingut generat per l’usuari (UGC) no escoltin els seus usuaris. No deuen tenir gaire en ment l’exemple de MySpace, la popular plataforma social que va deixar de ser la número 1 quan els usuaris van decidir canviar a una nova xarxa llavors incipient, Facebook.

En aquest sentit, m’ha resultat molt interessant l’aportació de Thomas Baekdal: “What comes after Facebook? The future of social media“. Té sentit que per comunicar-te amb els teus amics et vegis obligat a crear diferents comptes, un per cada xarxa social? Per què des de Twitter només pots parlar amb els amics de Twitter i no amb els de Facebbok, Google+, Instagram o Path? Us imagineu que per publicar un comentari en un blog us haguéssiu de donar d’alta a Blogger, WordPress, Typepad, etc.? O que no poguéssiu contestar un email enviat des de Gmail des d’un compte de Yahoo! o de Hotmail?

Actualment cada plataforma social fa servir els seus propis protocols de servidor, les seves especificacions API i diferents models d’autenticació. Sembla de sentit comú que l’evolució de les xarxes socials seria convertir-se en un protocol. Podries seguir els amics de Facebook des de Google+, o des de Twitter.

Les marques no haurien de republicar els seus continguts a les diferents xarxes, sinó que seria tan fàcil seguir una marca al seu web com a Facebook. Podries llegir el diari complet des de Google+, però no estaries seguint el diari a Google+, sinó el web del diari dins de Google+. Els comentaris i +1 que hi fessis no es quedarien a Google+, sinó que s’associarien al web.

Sembla que la “revolució social” només ha arribat al 2% del seu potencial. Però si convertim el social en un protocol, el seu creixement pot ser imparable.

Pinterest sí o no? Com avaluar el possible èxit d’una nova xarxa social

No entraré aquí a avaluar les característiques de Pinterest. Podeu trobar un munt d’apunts a altres blogs o articles que ho detallen. En comptes d’això mencionaré un test per avaluar el possible èxit o no de noves xarxes socials o espais participatius que Charlene Li i Josh Bernoff expliquen al seu llibre Groundswell. Winning in a world transformed by social technologies. Es tracta d’una obra molt recomanable per comprendre el que hem anomenat web 2.0, xarxes socials, web participativa,…

Es va publicar l’any 2008 i precisament la tecnologia que van avaluar amb aquest test era Twitter. La conclusió ja us la podeu imaginar (o ni citaria aquesta metodologia :). Els autors proposen cinc preguntes per valorar les noves tecnologies socials:

  • Permet que les persones puguin connectar-se les unes amb les altres de noves formes? L’essencial al web 2.0 són les connexions. Si una eina permet que aquestes siguin més interessants, més variades o més freqüents té un gran potencial perquè sigui utilitzat. A més, aquest tipus de tecnologies s’expandeix viralment a través dels mateixos usuaris.
  • És assequible registrar-s’hi? No es tracta només de què l’eina sigui gratuïta, sinó que estigui disponibles als dispositius i tecnologies que els usuaris ja tenen.
  • Beneficia els individus més que les institucions? Les tecnologies que principalment beneficien les empreses acostumen a no popularitzar-se. Les que beneficien a la gent, sí. Per exemple, la Wikipedia, que permet crear continguts enciclopèdics sense l’aprovació d’experts, o Twitter, que permet que la gent es connecti entre si.
  • La comunitat genera prou contingut per sostenir-se per si sola? Les tecnologies que triomfen són aquelles que faciliten que la gent pugui crear contingut i beneficiar-se del contingut generat pels altres.
  • És una plataforma oberta que convida a què desenvolupadors externs la millorin? Per exemple, les diverses eines i funcionalitats desenvolupades sobre Twitter o les aplicacions externes per a Facebook.

A partir d’aquestes preguntes sembla que sí, que Pinterest té potencial per superar la bretxa dels “early adopters“. Així que ara la pregunta és una altra: I jo o la meva empresa hem de ser a Pinterest? Això ho deixo pendent per a un proper apunt :).

7 idees perquè comparteixin els teus continguts

Una de les preguntes que molts directius i responsables de màrqueting pre-era 2.0 es fan és per què la gent comparteix informació, continguts o valoracions online. El Customer Insight Group de The New York Times ho ha analitzat. Aquestes són algunes de les conclusions:

Compartir informació no és nou. El que és nou és que ara:

  • en compartim més
  • de més fonts d’informació
  • amb més gent
  • més sovint
  • i més ràpidament

Els usuaris enquestats afirmen que compartir la informació els ajuda a processar-la.

Existeixen diferents motivacions per compartir continguts:

  1. Per aportar contingut valuós i entretingut:
    • El 94% valoren si el contingut que compartiran serà útil al receptor
    • El 49% afirmen que compartir contingut els permet informar els altres de productes que els interessen i potencialment canviar les seves opinions o motivar la compra
  2. Per autodefinir-se davant dels altres:
    • El 68% comparteixen informació per oferir una millor impressió de qui són i què els importa
  3. Per fer créixer i nodrir les relacions personals:
    • El 78% comparteixen informació online perquè els permet estar connectats amb gent de la que d’altra forma no podrien mantenir el contacte
    • El 73% comparteix informació perquè els ajuda a connectar amb altres amb els que comparteixen interessos
  4. Per autorealitzar-se:
    • El 69% comparteixen informació perquè els permet sentir-se més implicats amb el món (textualment)
  5. Per fer córrer la veu sobre causes o marques:
    • El 84% comparteixen perquè és una forma de donar suport a causes o temes que els preocupen

Això defineix sis tipus de personalitats en funció de les diferents motivacions, dels canals que fan servir i de com es presenten els usuaris. Per suposat que és una classificació simplificadora:

  1. Altruistes (útil, fiable, e-mail, connectat)
  2. Professionals (valuós, intel·ligent, Linkedin, xarxa)
  3. Avançats (“hipsters”) (d’avantguarda, creatiu, identitat, jove, popular, poc ús de l’email)
  4. Boomerangs (reacció, validació, Twitter, Facebook)
  5. Connectors (creatius, relaxat, pensatiu, organitzador, e-mail, Facebook)
  6. Selectius (cuidadós, pensatiu, informatiu, e-mail)

Per acabar, l’estudi recomana set factors clau per facilitar que els nostres continguts es comparteixin:

  1. Apel·lar a la motivació dels usuaris a connectar entre si, no només amb la teva marca
  2. Perquè comparteixin la teva informació, primer t’has de guanyar la confiança dels usuaris
  3. Com més fàcil millor
  4. Apel·lar al sentit de l’humor
  5. Donar cert sentit d’urgència
  6.  Que comparteixin el teu contingut és només el principi
  7. L’email és encara el canal principal per compartir

Les xarxes socials i la conducció

Recentment vaig tenir l’ocasió d’impartir un parell de sessions sobre xarxes socials. Una experiència molt interessant, que em va permetre detectar el que anomeno fenomen del carnet de conduir. Els que us heu tret el permís de conduir sabreu de seguida de què us parlo.

El primer dia que em vaig posar al volant d’un cotxe, la sensació va ser d’incertesa i desconcert total. Fre, embragatge, accelerador, miralls retrovisors, estar pendent de la carretera, dels altres vehicles, dels peatons, dels objectes inesperats que podien travessar la via,… I així una setmana, i una altra, i una altra. El teu cap està tan pendent de la mecànica i de totes les variables que has de tenir en compte que se’t fa una muntanya. En el meu cas, si seguia anant a les classes era més pel repte personal i pel món que m’obriria el fet de tenir carnet que no perquè gaudís durant l’hora de pràctica.

Fins que arriba un moment que t’adones que has interioritzat el component mecànic i realment comences a estar pendent només de la conducció. I és quan realment gaudeixes de conduir. (L’anunci de certa marca de cotxes ho va reflectir prou bé: http://www.youtube.com/watch?v=bmYYpHI6clY)

Amb les xarxes socials passa el mateix. La gent es preocupa / ens preocupem per conèixer les eines (Twitter, Facebook, Linkedin, Pinterest,…) , fins que arriba el moment en què aquestes deixen de ser una constricció i es converteixen en un facilitador. És a dir, l’important no és l’eina en si sinó què pretenc comunicar, a qui vull arribar i com puc aprofitar les particularitats de cada xarxa per aconseguir-ho.

Si hagués de donar un parell de consells a algú que vulgui començar a fer un ús més professional de les xarxes, li diria que comencés per aquesta reflexió prèvia que haurà d’anar constantment revisant i actualitzant, que llegeixi blogs, comentaris o recomanacions d’altres i que no tingui por d’experimentar, de provar les diferents xarxes. Això sí, els experiments es fan sempre amb gasosa. És a dir, vigileu el rastre digital que aneu deixant, la identitat digital que se’n diu.

Com fan servir les xarxes socials les universitats dels Estats Units?

Des del curs 2007 – 2008, el Center for Marketing Research de la Universitat de Massachusetts Dartmouth analitza com fan servir les xarxes socials les institucions d’educació superior dels Estats Units. L’últim estudi s’ha publicat recentment, recollint dades del curs 2010 – 2011 basades en 456 entrevistes als responsables de xarxes socials d’aquestes institucions. Si bé el sistema educatiu dels Estats Units és força diferent del nostre i la política de captació de nous estudiants és molt més agressiva allà del que és aquí, el panorama és força interessant:

  • El 100% dels colleges i universitats que han participat en l’estudi tenen presència com a mínim a una xarxa social.
  • El 98% tenen  una pàgina a Facebook
  • El 86% tenen presència a YouTube
  • El 84% tenen com a mínim un perfil a Twitter
  • El 66% tenen un blog
  • El 41% fan podcasting
  • El 20% fan servir Foursquare

Preguntats per la importància de les xarxes socials per a la captació de nous estudiants, s’incrementa el percentatge d’enquestats que les consideren molt importants, passant d’un 50% el 2010 a un 68% el 2011.

Importància de les xarxes socials per a la captació de nous estudiants


L’estudi destaca el fet que segons altres informes, el creixement en l’ús corporatiu dels blogs sembla haver-se frenat o estancat. No és així en les institucions d’educació superior analitzades, on s’ha passat d’un 51% d’ús durant el 2010 a un 66% al 2011.

Ús dels blogs per sector

Les plataformes per gestionar els blogs més utilitzades són WordPress (38%), Blogger (10%) i aplicacions desenvolupades internament (8%).

Als futurs estudiants d’una universitat dels Estats Units els pot interessar saber que les institucions educatives poden investigar la seva identitat digital a través dels cercadors (un 13%) o de les xarxes socials (un 19%). No ho fan de forma sistemàtica, però sí ocasionalment.

Les universitats investiguen la identitat digital dels seus futurs estudiants?

Però curiosament les universitats semblen menys interessades a saber què es diu d’elles a través de blogs, xarxes, converses,… Si el 2009 un 73% monitoritzaven la seva marca, en aquest últim estudi només ho fa un 68%.

Enllaços relacionats:

Social Media adoption soars as higher-ed experiments and reevaluates its use of new communication tools (2011).
Social Media Adoption Soars as Higher-Ed Experiments and Reevaluates Its Use of New Communications Tools, According to New Research Study (26/07/2011). Nota de premsa